Úlcera diabética

És l’infecció i destrucció de teixit profund associats amb alteracions neurològiques i diversos graus de malaltia vascular perifèrica de l’extremitat inferior.

La neuropatia diabètica afecta aproximadament al 50% dels pacients diabètics amb més de 15 anys d’evolució, i pot arribar a assolir el 90% si s’utilitzen criteris neurofisiològics per al seu diagnòstic.

Es presenta en el membre inferior amb una distribució simètrica i distal, sent aquesta múltiple en la seva afectació sensitiva, motora i autònoma.

La disminució o absència de la sensibilitat exposa el peu a un altíssim risc de lesions per mecanismes accidentals o, de vegades, merament intrínsecs. És a dir, aquest tipus de pacient és incapaç de percebre el dolor que li provoca una cremada, una punxada o un frec del calçat. La majoria de les lesions es produeixen de forma accidental a causa d’un desconeixement de la propia patologia.

Aquest tipus d’úlcera neuropàtica és la més habitual de trobar al peu diabètic i és produïda a conseqüència d’una alteració biomecànica que provoca punts d’elevada pressió donant començament a la lesió.

Posteriorment, l’úlcera s’estén i amb el manteniment de la lesió aprofundeix, agreujant-se i complicant-se en ocasions amb infeccions òssies i de part tova.

Cal recalcar l’importància de l’educació sanitària i prevenció d’aquest tipus de lesions. L’observació diària dels peus és molt important. S’ha d’inspeccionar el peu, mantenir una bona higiene i hidratació, dur calçat ample sense costures, a l’igual que els mitjons i si ortesis plantars si cal per descarregar les zones de sobrecàrrega. S’aconsella bons hàbits alimentaris i una correcta administració de la medicació tant via oral o via subcutània.